El meu país és tan petit
que ens trepitgem els uns als altres.
Patim, patam, patum.
Poetes i putes de paper.
Patim, patim i molt!
No us preocupeu pel cas Millet.
Les “Aparaulades” anirem de bolo a dues ciutats: Terrassa (19 d’abril) i Tortosa (27 d’abril).
Bateguen els vagons
contra l’andana.
Qui no ha pensat mai
en llençar-se una vegada?
La via ni s’immuta,
no contempla el plor de la tieta.
Pobra tieta!
Ella potser sí que em ploraria.
Ella que ha estat sempre
tan atenta amb tothom,
però tan sola
que ni els germans
s’han aturat a preguntar-li
pels somnis de nena que tenia.
Falten catorze segons
per a l’entrada
- se’m descarrila la por,
se’m cau una pestanya-.
Apadrina un nadó,
diu el cartell
de la paret de carbó.
Em busca i jo aparto la mirada.
Nadó y por eso se ahogó
(de vegades cal admetre
a temps una derrota).
Les onades,
el mal temps,
la calamarsa,
el capità que salta,
el salvavides despintat
(taronja, gris i marró).
Quatre segons.
Se m’enganxa a la vida
la sabata.
S’obren les portes.
Algú m’empeny a entrar.
Passa una rata.
El 8 d’abril presentarem a Barcelona l’antologia “Donzelles de l’any 2000″. La cita és a la Llibreria Pròleg, a les 19’30h. Hi participarem Laura Borràs (Directora ILC), Anna Aguilar-Amat, Josefa Contijoch, Sandra D. Roig, Noèlia Díaz Vicedo (compiladores), Mireia Companys, Teresa Bosch, Montserrat Costas, Maria Antònia Massanet, Mireia Calafell, Raquel Estrada Roig, Laura Dalmau i Sílvia Bel (autores).
Aquesta antologia uneix 27 joves poetes inèdites amb poetes consolidades i representa l’exemple del vigor creador que experimenta la poesia en llengua catalana. Del Principat hi participen Mireia Calafell, Mireia Vidal-Conte, Rosa Comes, Sílvia Bel, Sònia Moll Gamboa, Mireia Companys Tena, Jèssica Pujol Duran, Xènia Dyakonova, Montserrat Costas, Sandra Domínguez Roig, Laura Dalmau, Raquel Estrada Roig, Teresa Bosch Vilardell i Sara Bailac i Ardanuy; del País Valencià Joana Navarro, Begonya Pozo, Irene Verdú, Noèlia Díaz Vicedo, Christelle Enguix i Isabel Garcia Canet; d’Andorra Teresa Colom; de les Baleras Maria Antònia Massanet, Glòria Julià Estelrich, Maite Brazales i Fàtima Anglada; Aurélia Lassaque d’Occitània i Anna Cinzia Paloucci de l’Alguer.
Més informació:
www.editorialmediterrania.cat
Pots descarregar-te l’mp3 d’”Angels” i cantar-la si sents que estàs a punt de defallir:
Àngels als peus del llit,
de matinada,
que et fan pujar els llençols
si algú et destapa.
Àngels a dins del pit
per bombejar-te.
Àngels en els teus dits:
cordes d’una arpa.
Àngels de cotó fluix
fan d’infermera
dins la ferida oberta
de tant patir.
Àngels no defalliu;
feu-me aixecar un cop més!
Vinga, tibeu dels fils,
que avui no porto arnés.
Àngels saltant del metro
cap a l’andana
amb els braços oberts
a punt per salvar-la.
Àngels dels nostres morts
dins d’una antiga olor.
Àngels dels nostres vius
dins la rialla.
Àngels que esperen junts
fent de barana
rere un revolt mortal
d’una muntanya.
Àngels no defalliu;
feu-me aixecar un cop més!
Vinga, tibeu dels fils,
que avui no porto arnés.
Àngels al mig dels parcs,
quiets com estàtues
vetllen la flama encesa
de dos amants.
Àngels amb sexe!
Àngels dels dies blaus.
Àngels si em truques
i em dius que no te’n vas.
Àngels molt insistents:
volen que ho facis!
Àngels al cafè amb llet;
compte amb els llavis!
Àngels que bufen suau
dins la petxina
per fer-te sentir el mar
vora l’orella.
Àngels amb ploma: escric!
Àngels d’un dia.
Àngels com els amics:
tota la vida!
Àngels no defalliu;
feu-me aixecar un cop més!
Vinga, tibeu dels fils,
que avui no porto arnés.
La porompompera de la por
m’ha posat de nou a prova.
Corre, vinga, salta obstacles!
Hi ensopego. Sóc com cega.
Por porompompera,
que quan m’aturo em supera.
I jo brinco, corro, salto:
tanques roges,
blanques, roges.
Però jo sóc petiteta,
però jo sóc petiteta.
I no puc fer-hi res.
I no puc fer-hi res.
Altes tanques
roges-, blanques
Caic de morros.
Tu t’espantes.
Les línies de la pista tenen febre.
Posa’ls un mocadoret humit.
Són els pensaments que sagnen.
Cap ferida, excepte al pit.
És la por porompompera
que toca el timbal de nit.
Si li comprés més sabates
marxaria el meu neguit?
